Pols inestable: el dibuix i el pas del temps

Quantes vegades heu escrit a mà darrerament? Quantes vegades heu tingut la necessitat d’escriure de manera que els altres puguin entendre el què expliqueu? I és que amb l’entrada de les màquines d’escriure a les nostres llars primer, els ordinadors després, i infinitat de maquinetes tecnològiques darrerament, ha fet que ens oblidem de la bellesa d’escriure a mà; un art que ha estat i segueix sent molt preuat.

No fa pas gaires anys, les idees eren plasmades sobre papers en blanc, o d’altres colors, a través del pols inestable de les mans. Escriptors, arquitectes, periodistes, dissenyadors utilitzaven el paper en blanc com a font d’inspiració per a les seves futures creacions. Una línia o una paraula era el preludi d’una genialitat a punt de materialitzar-se.

En el món de l’arquitectura una de les assignatures obligada és el dibuix tècnic; el saber dibuixar amb les nostres mans, “a mà alçada”. Un llapis una mica gruixut, un paper en blanc, i una ment oberta eren els requisits indispensables, juntament amb la capacitat, innata o adquirida, de saber dibuixar amb precisió. Si mirem els arquitectes del renaixement veurem que no només dibuixaven amb extrema habilitat els plànols de les futures construccions sinó que també creaven les escultures i les pintures que els decorarien.

I és que des d'èpoques ancestrals, el dibuix ha estat la manera més eficaç per comunicar-nos. I si fem cas a l’antropologia, una manera d’aconseguir la felicitat. I és que els humans necessitem comunicar-nos perquè ens canvia el nostre estat d’ànim; ens fa somriure, ens permet compartir, ens deixa sentir i aflorar els sentiments més profunds. Ens permet ser una mica més feliços.

Entrevista a M Lluïsa Teixidor

"UNA DE LES GRANS POSSIBILITATS QUE ET DÓNA EL MÀSTER ÉS PODER INTERACTUAR AMB PERSONES AMB SITUACIONS LABORALS I DEDICACIONS DIFERENTS, PERÒ AMB UNA INTERESSOS COMUNS"

M. Lluïsa Teixidor i Pagès. 48 anys. De La Pera, on viu i exerceix de regidora a l’Ajuntament. Divorciada amb una filla. Economista de professió que desenvolupa a Serveis Empresarials la Devesa,SL, de la que n’és administradora. Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG, promoció 1992 – 1994.

Dimarts. Plou. Són les tres passades i em presenten a la Lluïsa Teixidor. Just un moment abans, mentre esperava, un grup que sortia del restaurant em va demanar si els hi podia fer una fotografia. Era un grup d’amics, companys de feina, que semblava que feia temps que no coincidien hi volien guardar aquell dia amb una instantània. Pocs minuts més tard, ja entaulats, la mateixa Lluïsa em parlava de la seva promoció del Màster en Administració i Direcció d’Empreses; dels seus companys de classe. Em va recordar el grup que acabava de fotografiar.

La Lluïsa Teixidor forma part de la promoció del 1992 / 1993, la tercera, del Màster i va conèixer l’Associació durant una sessió que el seu primer president i creador, Marià Júdez, els hi va fer durant una de les classes. De seguida s’hi apuntà i n’ha esdevingut una membre activa des dels inicis fins ara. S’hi implica fins al punt que des de fa uns quants anys és membre de la Junta Directiva.

La seva implicació amb l’Associació Màster Girona ve de força anys enrere, pràcticament des dels seus inicis. Què la va portar a apuntar-s’hi i a ser-ne una sòcia molt activa?

L’Associació et permet tenir relació amb gent d’interessos similars als teus, poder organitzar i compartir activitats interessants; compartir estones amb professionals que t’expliquen la seva experiència.

Vostè és membre activa de la Junta Directiva des de fa tretze anys. Quina és la raó que porta, actualment, als estudiants del Màster a formar-ne part?

La gent se sol apuntar per estar informada de les activitats que des de la Junta organitzem de forma periòdica. Però som conscients que als membres de l’Associació els costa participar en aquestes mateixes activitats, encara que les considerin interessants. En general, a tothom li costa apuntar-se a fer coses.

Professionalment, actualment té una Gestoria a Girona. Ens podria explicar què li va aportar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la seva trajectòria?

Vaig estudiar Empresarials primer, i després Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Just acabar els estudis vaig començar a treballar pel meu compte. I després d’uns anys em vaig plantejar continuar estudiant amb el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG. Ja tenia experiència professional i em volia seguir formant. En aquell moment, la majoria de gent que estudiava el Màster estava en la mateixa situació que jo: érem professionals en actiu que aportàvem la nostra experiència personal i això enriquia al grup. El Màster em va donar una visió molt general de molts temes però que personalment em va servir moltíssim.

I actualment?

Ara, el Màster sembla un Postgrau. Hi ha molta gent que no té experiència professional però el fa. Això no afavoreix gaire la transmissió d’informació a nivell pràctic perquè la majoria d’estudiants no han treballat mai en una empresa. En les primeres edicions hi havia molta gent de l’empresa privada i ara hi ha molta gent de l’administració pública. Des de l’Associació volem potenciar la relació real entre els estudiants i les empreses; que el treball final de Màster pugin ser pràctiques en una empresa real tot i que és un tema molt complex.

Què és el que destacaria d’haver realitzat el Màster?

Els companys. Ells eren el veritable valor del Màster. Les seves experiències; hi havia gent que anava a l’estranger i quan tornava t’explicava què havia après. Recordo que entre la gent de la meva promoció hi havia una noia de Xocolates Torres de Banyoles i que en aquell moment estaven mirant la manera de poder comercialitzar la xocolata de la “foundie”. Aquestes experiències és el que dóna sentit al Màster; les relacions que hi estableixes.

La conversa es va allargar fins a quarts de cinc de la tarda. La Lluïsa m’explicava que després d’aquest Màster en va fer un altre d’Auditoria. I que actualment també està involucrada amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una dona inquieta, que treu temps per tot. Com diu ella mateixa “a partir dels quaranta les coses les fas perquè et paguen o perquè t’aporten satisfaccions”. Crec que la gran majoria les fa perquè li aporta una satisfacció personal com la de casar a dos companys de Màster, l’Eva i en Jordi, perquè també és regidora de l’Ajuntament de la Pera. 

Baixar entrevista en pdf (+)