"EL MÀSTER VA REPRESENTAR LA MEVA ENTRADA AL MÓN DE LA GESTIÓ I UN EXCEL·LENT COMPLEMENT A LA MEVA EXPERIÈNCIA EN SISTEMES D'INFORMACIÓ I INFORMÀTICA "
Josep Xuclà i Costa. 51 anys. D’Olot. Casat i amb dos fills. Enginyer i Humanista. Actualment gerent a Xuclà Mecàniques Fluvià SA. Estudià el Màster en Administració i Direcció d’Empreses l’any 1991.
Quedem amb en Josep Xuclà per dinar en un dels restaurants del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona; un espai que ja s’ha convertit en el nostre particular plató d’aquestes entrevistes. I com en les anteriors, a fora plou. La pluja s’ha convertit en la nostra fidel companya en aquest particular viatge per les vides dels estudiants del Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG.
Entaulats en una de les taules del fons, aquest olotí llicenciat en Humanitats, ens explica que fa més de vint anys va canviar la seva feina de professor associat a l’Escola Universitària Politècnica de Girona per posar-se al capdavant de l’empresa familiar dedicada al muntatge de maquinària per a la indústria alimentaria. Aquest any celebren el cinquantè aniversari d’un negoci que, com ell mateix ens explica, ha tingut una trajectòria empresarial moderadament creixent i sòlida fins el passat 2009 en que van començar a patir la situació de crisi general.
En aquests moments però, Xuclà Mecàniques Fluvià SA encara amb prudència i moderació, però amb fermesa, el present marcat per l’entorn econòmic i empresarial complicat. Tot i que el seu mercat és fonamentalment interior (amb especial concentració a comarques com la Garrotxa, Osona i la Selva) i majoritàriament focalitzat en la indústria càrnia, fa més de vint anys ja va començar a exportar al nord d’Àfrica i a l’Amèrica del Sud d’on en podem destacar països com Colòmbia, Argentina, Xile, Mèxic, Marroc o Egipte. L’any 2010 l’exportació representava un 45% de la producció total, encara que Pep Xuclà segueix apostant, amb preferència, pel mercat interior – on hi incorpora l’europeu – per la seva estabilitat.
En Josep o Pep, és una persona pragmàtica, potser pel propi caràcter o per les nombroses dificultats que la vida li ha posat al davant. I ens explica que en aquests moments de dificultat ha de ser un moment de recolliment per a l’empresa i n’han d’aprofitar totes les oportunitats que se’ls posin per davant. Tot i que el sector en el qual es mou, el carni, no ha estat tant tocat per la crisi sí que ha notat que les empreses que en depenen no inverteixen tant en incorporar maquinària nova. L’empresa, però, segueix apostant per la qualitat i per fer les coses ben fetes.
Per què va estudiar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses?
Al 1989 em vaig incorporar a l’empresa familiar. Abans, quan era professor associat a la UdG vaig coincidir amb en Josep Sallent que va ser qui va fundar el Màster. Amb la meva formació prèvia no en tenia prou, així que aprofitant aquestes avinenteses vaig decidir estudiar el Màster per tal de poder tenir una visió global del funcionament d’una empresa. Val a dir que, aprofundint en aquesta línia d’estudi de l’empresa, posteriorment també vaig complementar el Màster amb un postgrau a l’IESE.
Ens podria explicar en què el va ajudar estudiar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la gestió de la seva empresa?
Sobretot em va aportar coneixements en la gestió administrativa contable més que per temes organitzatius en general. L’organització i seguiment de la informació comptable, ajustada per una bona gestió i direcció de l’empresa, va ser l’aspecte més important que vaig aplicar de manera immediata a l’empresa. En quant a la seva implantació es va notar el canvi generacional: com a anècdota, puc dir que aquest canvi es van poder visualitzar amb l’entrada massiva d’ordinadors a l’empresa; recordem que estem parlant de fa més de 22 anys. Va ser el moment, també de concentrar-nos en els productes que oferíem fins al moment i de crear unes línies generals a seguir.
Suposo que conèixer l’Associació Màster Girona que reuneix als antics estudiants del màster. Què creus que proporciona l’Associació?
La veritat és que no hi estic massa relacionat amb l’associació, però sí que la conec. L’experiència més propera que hi he tingut – a banda d’aquesta entrevista- va ser la visita que uns quants associats varen fer a la nostra empresa fa ja uns quants anys. Vaig tenir l’oportunitat d’exposar-los el que fem i d’intercanviar punts de vista amb altres persones que havien cursat el Màster. Crec que aquestes visites que es fan continuadament i periòdica per part de l’Associació, són una bona manera de crear capital social empresarial en forma de xarxa de contactes i coneixements. De ben segur que es fan un munt d’altes coses, però només per això, segons el meu parer, l’AMG ja té una bona base d’actuació.
Quines creus que són les activitats més interessants?
Com ja he apuntat, les visites a altres empreses i, també, les conferències d’experts.
Quines activitats hauria de potenciar perquè aquesta plataforma augmentés la seva capacitat d’interrelacionar professionals en el territori gironí?
Taules rodones entre gent relacionada amb l’empresa i difusió de la informació que se’n derivi. Activitats d’intercanvi d’informació que incloguin problemes i solucions a aquests, per part de diferents membres de l’Associació. Intensificar les visites a empreses tot posant en comú els punts forts i febles de cada model de gestió...
També es podria, segons el meu parer, aprofitar les xarxes socials per a crear grups virtuals de contacte permanent amb activitats obertes a la xarxa. Si la presència a la xarxa es queda en participació passiva, no s’avança gaire; així doncs, crec que si l’Associació exerceix de dinamitzadora, es podrien fer coses com ara fòrums, entre altres, sobre temes específics (Internacionalització, crisi, reforma laboral...) amb participació dels associats. Proposo, doncs, estudiar la presencia activa de l’Associació a la Xarxa, sense deixar, però, les trobades cara a cara que són, segons el meu parer imprescindibles.
Finalment, m’agradaria apuntar que l’AMG hauria d’incloure, segons el meu punt de vista, una certa dosi de multidisciplinarietat. Vull dir que tots tenim interessos més enllà de l’entorn laboral i que sovint s’obliden en les estretes parets del dia a dia. Per què no complementar l’activitat principal amb accions culturals i lúdiques que també han de formar part de les sempre complicades relacions humanes?
Van ser un parell d’hores de bona conversa amb aquest empresari olotí que ens va atendre tornant d’un viatge de negocis. Després de conversar sobre l’empresa, la situació del país, de temes més personals i d’altres més trivials havia arribat l’hora d’acomiadar-nos. A fora seguia plovent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada