dissabte, 16 de juny del 2012

sopars AMG amb Jordi Querol de Wala



WALA ES DIRIGEIX A UN USUARI INICIAT EN EL MÓN DE L’ESPORT QUE BUSCA LA MILLOR RELACIÓ QUALITAT PREU EN PRODUCTES DE GAMA MITJA ALTA

Aquest passat mes d’abril, el convidat en els sopars que mensualment organitza l’Associació Màster Girona va ser l’empresari lleidatà Jordi Querol, un dels propietaris de l’empresa familiar Wala Unipreus, que recentment ha obert una gran botiga dedicada a l’esport a la ciutat de Girona. Durant més de dues hores, Querol va explicar als prop dels vint participants la història, l’evolució i com es plantegen el futur de la seva empresa que segueix mantenint la seu central a Lleida.

La creació del grup Unipreus
La història de l’empresa s’inicia l’any 1939 quan Macià Querol i Albalat obre una botiga d’espardenyes a la ciutat de Lleida. Al 1968 obre una segona botiga a la mateixa ciutat. Posteriorment, i gràcies a les casualitats que a vegades presenta el destí, veuen la oportunitat d’obrir un nou centre de 4.000m2 on s’hi havia d’ubicar una botiga de bricolatge. En aquest moment és quan es passa de la botiga mitjana que ja havia introduït la roba, a la gran botiga multipreu oferint diferents productes. Al 2002, implantat aquest model de negoci, hi ha una divisió del grup creant Unipreus i Unipreus Esport, dedicat aquest darrer al material esportiu, i Prilow amb productes de marca a preus d’oportunitat.

L’empresa és de caràcter familiar però altament professionalitzada. Tenen una plantilla de més de 450 treballadors on la mitjana d’edat és de 30 anys. A nivell organitzatiu compta amb una Gerència de la qual depenen set grans àrees: compres, logística, sistemes, acció finançera, relacions humanes, màrqueting i botigues. La direcció recau en el Consell d’Administració composat per membres de la família i un director finançer.

Consell Administració (Família + Director finançer)
â
Comitè de Direcció (7 àrees)
â
Comitè Comercial (Directors de botiga)

“A través de l’experiència viscuda a altres botigues, es centre el producte a Girona i a Tarragona”

El desplegament territorial de l’empresa, ubicada des dels seus inicis a Lleida, compta amb experiències positives, com la de Tarragona i Girona, i de negatives com la de Barcelona. Al 2009 l’empresa assumeix el risc d’expandir-se i aterra a Barcelona obrint una gran botiga multimarca però no té l’èxit esperat. Les següents botigues que s’obren, a Tarragona i a Girona, ho fan ja amb material esportiu únicament. En l’actualitat, l’empresa vol seguir creixent i té en ment obrir noves botigues a Catalunya tenint en compte que s’han d’ubicar en nuclis urbans amb una població entre 150.000 i 300.000 habitants, que s’hi pugui accedir amb cotxe i no es trigui gaire més de 10 minuts, amb aparcament i bones comunicacions per temes de reposició de material (logística).

Les botigues dedicades a l’esport: Wala
Wala és una botiga exclusivament dedicada a l’esport amb seccions com muntanya, neu, running, futbol i esports de raqueta. Aquesta especialització ve donada perquè “volen tractar el material que ofereixen a fons; amb coneixement”. La tria intel·ligent amb un bon equip de venedors especialitzats i una aposta ferma per l’atenció al client, juntament amb oferir productes de marca al mínim preu garantit marquen la filosofia i l’estratègia de Wala. Evidentment, aquest sistema té les seves restriccions: la rotació de producte no és tant àmplia. La majoria de marques treballen per dues temporades: estiu / hivern; encara que cada vegada més, i gràcies a la demanda del gran públic, moltes estan introduint producte de primavera i tardor.

La gama de producte que ofereixen és pràcticament el mateix a totes les botigues (Lleida, Tarragona i Girona). La compra es centralitzada a través del Departament de Compres que tenen a Lleida, qui intenta aconseguir el millor preu de cada proveïdor. En aquest sentit, l’empresa es troba en un moment de canvi ja que es passarà de comprar a través d’intermediaris a fer-ho directament a proveïdors, sobretot a Àsia. Aquesta estratègia de compra comporta una bona planificació, control del dia a dia de les botigues a través dels seus responsables, i la localització dels punts de venda; tres variables que marquen com i quan s’ha de comprar el producte.

L’aventura a Girona va començar a finals de 2009, ja immersos en la crisi econòmica que estem vivint, quan hi ha la opció d’obrir un establiment a la ciutat. El Pla de negocis que la regeix es realitza amb una previsió de vendes conservadora i baixa, esperant el seu pic a partir del tercer any. La gama de productes que ofereix és la mateixa que a Lleida tot i que s’estan plantejant la possibilitat, amb el mar tant a prop, introduir els esports nàutics.

El futur de l’empresa
En aquests moments, la marca vol obrir una nova línia amb la creació de producte amb marca pròpia. Amb aquesta línia de producte bàsic volen captar part dels usuaris de la competència, els que busquen un producte de gama mitja alta però que també en consumeixen de baixa en certs articles. Són molt conscients que empreses com Decathlon tenen un públic propi que busquen un producte que ells no poden ni volen oferir. La intenció es tenir un 25% de marca pròpia i un 75% multimarca.

L’altra gran batalla és oferir la possibilitat de compra a través de la seva pàgina web. En aquests moments estan acabant com coordinar l’estoc de botiga amb la venda per internet; un projecte que culminarà en poc temps.

Finalment, Wala treballa la fidelització dels clients a través del Club Wala creant activitats exclusives per a socis però implicant als usuaris esporàdics que van a la botiga per primera vegada. 


Descarrega l'entrevista en format pdf

sopars AMG amb Christian Serarols

LES PRIORITATS: GENERAR OCUPACIÓ I OFERIR BON SERVEI A LES EMPRESES

El passat 29 de març, el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació de Girona, Christian Serarols, va ser el professional convidat als sopars que mensualment organitza l’Associació Màster Girona. En el decurs del sopar, Serarols va tenir la oportunitat d’explicar les polítiques d’ocupació que està duent a terme com a cap del SSTT a Girona, i els nous serveis a les empreses que aposta el nou govern de la Generalitat de Catalunya.

Les competències del Departament a Girona
Entre les competències que té el Departament d’Empresa i Ocupació n’hi ha dues que en aquests moments marquen l’agenda de l’actualitat: la Llei Òmnibus i la Reforma Laboral. La Llei Òmnibus, que es pot consultar el seu text complert a la web: www.gencat.cat/lleisomnibus, va ser la que ens va explicar amb major detall. Pel que fa a les principals afectacions en temes de Comerç, Serarols va explicar que un dels principals canvis serà l’horari d’obertura dels locals comercials. En aquesta línia, la Generalitat té la intenció de revisar els “municipis turístics”; es revisarà la vigència i viabilitat dels que actualment ja ho són i es revisarà els que ho han demanat com és el cas de Figueres. La llei també afectarà, en aquest mateix sentit, a la definició de superfície comercial ja que hi ha la intenció de potenciar el comerç de proximitat. Serarols va exposar la TUC (Trama Urbana Consolidada) que explica quines han de ser les zones protegides on s’hi pot ubicar aquest comerç local, centres de disseny i innovació... que gaudiran de diferents avantatges. Finalment, i relacionat amb el món del comerç, va fer una breu pinzellada al que serà la nova Llei de comerç i serveis que entraria en vigència a partir del 2013.

Seguint amb la Llei Òmnibus, els principals canvis en el món d’Ocupació estan relacionats amb un dels principals eixos del Departament: millorar la ocupabilitat dels joves. Actualment, molts deixen els estudis abans d’hora i els és complicat accedir al món laboral. La Generalitat té la intenció d’adequar la demanda del lloc (del municipi) amb la formació d’aquests joves (formació per part del SOC, etc.). 

En quant a l’emprenedoria, Serarols va centrar la seva explicació en el projecte Catalunya Emprèn. La revisió del programa actual els ha evidenciat que la Generalitat està subvencionant moltes entitats que tenen una mateixa finalitat (Inicia, Acció 10, Capitalització de l’atur, Organismes depenents, Diputacions, Plans d’Ocupació, ADL’s) i s’aposta per la creació d’unes xarxes recollides sota el nom de Catalunya Emprén que aniran en funció de la quantitat d’habitants. “No hi ha d’haver de tot a tot arreu però sí que s’hi ha de poder tenir accés”.
Finalment, la xerrada va tancar-se amb la Reforma Laboral. Tot i que el dia 29 de març va estar marcat per la Vaga general només va permetre fer-hi breus referències. Va ser molt explícit en afirmar que “des del govern creuen necessaria la reforma laboral".


Descarrega't l'entrevista en format pdf

diumenge, 29 de gener del 2012

Entrevista a Josep Xuclà

"EL MÀSTER VA REPRESENTAR LA MEVA ENTRADA AL MÓN DE LA GESTIÓ I UN EXCEL·LENT COMPLEMENT A LA MEVA EXPERIÈNCIA EN SISTEMES D'INFORMACIÓ I INFORMÀTICA "

Josep Xuclà i Costa. 51 anys. D’Olot. Casat i amb dos fills. Enginyer i Humanista. Actualment gerent a Xuclà Mecàniques Fluvià SA. Estudià el Màster en Administració i Direcció d’Empreses l’any 1991.

Quedem amb en Josep Xuclà per dinar en un dels restaurants del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona; un espai que ja s’ha convertit en el nostre particular plató d’aquestes entrevistes. I com en les anteriors, a fora plou. La pluja s’ha convertit en la nostra fidel companya en aquest particular viatge per les vides dels estudiants del Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG.

 

Entaulats en una de les taules del fons, aquest olotí llicenciat en Humanitats, ens explica que fa més de vint anys va canviar la seva feina de professor associat a l’Escola Universitària Politècnica de Girona per posar-se al capdavant de l’empresa familiar dedicada al muntatge de maquinària per a la indústria alimentaria. Aquest any celebren el cinquantè aniversari d’un negoci que, com ell mateix ens explica, ha tingut una trajectòria empresarial moderadament creixent i sòlida fins el passat 2009 en que van començar a patir la situació de crisi general.

 

En aquests moments però, Xuclà Mecàniques Fluvià SA encara amb prudència i moderació, però amb fermesa, el present marcat per l’entorn econòmic i empresarial complicat. Tot i que el seu mercat és fonamentalment interior (amb especial concentració a comarques com la Garrotxa, Osona i la Selva) i majoritàriament focalitzat en la indústria càrnia, fa més de vint anys ja va començar a exportar al nord d’Àfrica i a l’Amèrica del Sud d’on en podem destacar països com Colòmbia, Argentina, Xile, Mèxic, Marroc o Egipte. L’any 2010 l’exportació representava un 45% de la producció total, encara que Pep Xuclà segueix apostant, amb preferència, pel mercat interior – on hi incorpora l’europeu – per la seva estabilitat.

 

En Josep o Pep, és una persona pragmàtica, potser pel propi caràcter o per les nombroses dificultats que la vida li ha posat al davant. I ens explica que en aquests moments de dificultat ha de ser un moment de recolliment per a l’empresa i n’han d’aprofitar totes les oportunitats que se’ls posin per davant. Tot i que el sector en el qual es mou, el carni, no ha estat tant tocat per la crisi sí que ha notat que les empreses que en depenen no inverteixen tant en incorporar maquinària nova. L’empresa, però, segueix apostant per la qualitat i per fer les coses ben fetes. 

 

 

Per què va estudiar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses? 

Al 1989 em vaig incorporar a l’empresa familiar. Abans, quan era professor associat a la UdG vaig coincidir amb en Josep Sallent que va ser qui va fundar el Màster. Amb la meva formació prèvia no en tenia prou, així que aprofitant aquestes avinenteses vaig decidir estudiar el Màster per tal de poder tenir una visió global del funcionament d’una empresa. Val a dir que, aprofundint en aquesta línia d’estudi de l’empresa, posteriorment també vaig complementar el Màster amb un postgrau a l’IESE.


Ens podria explicar en què el va ajudar estudiar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la gestió de la seva empresa? 

Sobretot em va aportar coneixements en la gestió administrativa contable més que per temes organitzatius en general. L’organització i seguiment de la informació comptable, ajustada per una bona gestió i direcció de l’empresa, va ser l’aspecte més important que vaig aplicar de manera immediata a l’empresa. En quant a la seva implantació es va notar el canvi generacional: com a anècdota, puc dir que aquest canvi es van poder visualitzar amb l’entrada massiva d’ordinadors a l’empresa; recordem que estem parlant de fa més de 22 anys. Va ser el moment, també de concentrar-nos en els productes que oferíem fins al moment i de crear unes línies generals a seguir.

 

Suposo que conèixer l’Associació Màster Girona que reuneix als antics estudiants del màster. Què creus que proporciona l’Associació? 

La veritat és que no hi estic massa relacionat amb l’associació, però sí que la conec. L’experiència més propera que hi he tingut – a banda d’aquesta entrevista- va ser la visita que uns quants associats varen fer a la nostra empresa fa ja uns quants anys. Vaig tenir l’oportunitat d’exposar-los el que fem i d’intercanviar punts de vista amb altres persones que havien cursat el Màster. Crec que aquestes visites que es fan continuadament i periòdica per part de l’Associació, són una bona manera de crear capital social empresarial en forma de xarxa de contactes i coneixements. De ben segur que es fan un munt d’altes coses, però només per això, segons el meu parer, l’AMG ja té una bona base d’actuació.

 

Quines creus que són les activitats més interessants? 

Com ja he apuntat, les visites a altres empreses i, també, les conferències d’experts.

 

Quines activitats hauria de potenciar perquè aquesta plataforma augmentés la seva capacitat d’interrelacionar professionals en el territori gironí? 

Taules rodones entre gent relacionada amb l’empresa i difusió de la informació que se’n derivi. Activitats d’intercanvi d’informació que incloguin problemes i solucions a aquests, per part de diferents membres de l’Associació. Intensificar les visites a empreses tot posant en comú els punts forts i febles de cada model de gestió...

 

També es podria, segons el meu parer, aprofitar les xarxes socials per a crear grups virtuals de contacte permanent amb activitats obertes a la xarxa. Si la presència a la xarxa es queda en participació passiva, no s’avança gaire; així doncs, crec que si l’Associació exerceix de dinamitzadora, es podrien fer coses com ara fòrums, entre altres, sobre temes específics (Internacionalització, crisi, reforma laboral...) amb participació dels associats. Proposo, doncs, estudiar la presencia activa de l’Associació a la Xarxa, sense deixar, però, les trobades cara a cara que són, segons el meu parer imprescindibles.

 

Finalment, m’agradaria apuntar que l’AMG hauria d’incloure, segons el meu punt de vista, una certa dosi de multidisciplinarietat. Vull dir que tots tenim interessos més enllà de l’entorn laboral i que sovint s’obliden en les estretes parets del dia a dia. Per què no complementar l’activitat principal amb accions culturals i lúdiques que també han de formar part de les sempre complicades relacions humanes?

  

Van ser un parell d’hores de bona conversa amb aquest empresari olotí que ens va atendre tornant d’un viatge de negocis. Després de conversar sobre l’empresa, la situació del país, de temes més personals i d’altres més trivials havia arribat l’hora d’acomiadar-nos. A fora seguia plovent. 


divendres, 4 de novembre del 2011

Entrevista a Noemí Morales de Wikiloc


"L’AMG EM PROPORCIONA CONTACTES I UNA VISIÓ GLOBAL DE L'EMPRESA"

Noemí Morales. 38 anys. Viu a Figueres. CMO a Wikiloc.


El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona es va conceptualitzar a finals dels anys 90 amb la voluntat d’esdevenir un entorn de suport a la R+D i a la innovació. Vint anys més tard, el Parc el configuren sis edificis en els quals hi treballen més de 1300 persones i on hi ha instal·lades en l’actualitat 75 empreses.

Una d’aquestes és Wikiloc una pàgina web 2.0 on es poden explorar, crear i compartir  rutes d’arreu del món per a més de 40 activitats outdoor. Activitats com senderisme, btt, esquí, globus o fins i tot trineu de gossos.  En l’actualitat tenen una comunitat de 317.000 usuaris i s’hi poden trobar més de 415.000 rutes.

Avui compartim conversa amb una de les darreres incorporacions que ha tingut Wikiloc, la Noemí Morales que juntament amb la seva companya Montserrat Jordi s’encarrega de la part d’administració i màrqueting. 
Repassant breument el currículum de la Noemí ens explica que va estudiar Empresarials a la UdG i després administració i direcció d’empreses a la UB. Va complementar la seva formació amb un Màster en Direcció comercial i màrqueting a ESADE. Aquest currículum l’ha portat a treballar a empreses com Caixa de Girona – actualment “La Caixa”-, Laboratoris Hipra, i Inoxpa entre d’altres. 

A diferència d’altres entrevistats, la Noemí no va realitzar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona però en canvi, sí que és sòcia de l’Associació Màster Girona on és la tresorera des de 2008.

Ens podries explicar què et va portar a voler-te vincular a l’AMG?
Vaig coincidir amb en Ricard Lloret (anterior president de l’AMG) en un curs i gràcies a ell vaig conèixer l’AMG. Hem va explicar el que feien i m’hi va engrescar.

I què creus que proporciona l’Associació?
Crec que sobretot el que proporciona són contactes. L’AMG està integrada per persones amb càrrecs de responsabilitat dins les empreses gironines i les activitats que s’organitzen  permeten relacionar-t’hi, i a més en un entorn proper i distés.

Quines creus que són les activitats més interessants?
Per a mi, una de les més interessants són les visites a empreses (In-Situ). Aquesta activitat et permet veure l’empresa des de dins i amb les explicacions del responsable d’algun dels departaments. En algunes ocasions també es pot veure el procés productiu en funcionament i fins i tot, a vegades « tastar » els seus productes.

Els sopars col·loqui també són molt enriquidors ja que et permeten tenir una visió d’aquella empresa des de la perspectiva del responsable d’una àrea, que sovint, no coincideix amb la teva i això et dona una visió més global. També crec que el debat que hi té lloc i l’ambient que hi ha facilita aquest intercanvi de punts de vista.

Quines activitats hauria de potenciar perquè aquesta plataforma augmentés la seva capacitat d’interrelacionar professionals en el territori gironí? 
Penso que les activitats que es fan a l’AMG ja fomenten la interrelació entre els seus membres i com deia abans, al ser en un ambient distés, ho fa tant a nivell personal com professional. Si hagués de dir alguna cosa seria potenciar més la xarxa social a Internet ja que a vegades per agenda, és difícil assistir a tots els actes que un voldria.
De totes maneres, ja s’estan fent coses en aquest sentit, i actualment, per exemple, a través de Linkedin es publiquen resums dels actes.

En relació a la teva feina actual dins de Wikiloc, ens podries explicar si formar part de l’Associació t’ha ajudat a desenvolupar les teves tasques?
Sí, i tant. En un entorn tant dinàmic com és Internet es valoren molt els contactes que et poden ajudar a trobar la informació necessària abans de prendre decisions i per sort  l’AMG la integren molt bons professionals en tots els àmbits.
La conversa es va allargar una estona més. La Noemí em va seguir explicant anècdotes sobre la seva implicació dins l’AMG i també sobre la seva nova feina a Wikiloc, de la qual en parlava amb molt d’entusiasme.  Una xerrada que denotava l’esperit emprenedor d’aquesta gironina en un espai com el Parc
Tecnològic de la UdG.



dijous, 4 d’agost del 2011

Pols inestable: el dibuix i el pas del temps

Quantes vegades heu escrit a mà darrerament? Quantes vegades heu tingut la necessitat d’escriure de manera que els altres puguin entendre el què expliqueu? I és que amb l’entrada de les màquines d’escriure a les nostres llars primer, els ordinadors després, i infinitat de maquinetes tecnològiques darrerament, ha fet que ens oblidem de la bellesa d’escriure a mà; un art que ha estat i segueix sent molt preuat.

No fa pas gaires anys, les idees eren plasmades sobre papers en blanc, o d’altres colors, a través del pols inestable de les mans. Escriptors, arquitectes, periodistes, dissenyadors utilitzaven el paper en blanc com a font d’inspiració per a les seves futures creacions. Una línia o una paraula era el preludi d’una genialitat a punt de materialitzar-se.

En el món de l’arquitectura una de les assignatures obligada és el dibuix tècnic; el saber dibuixar amb les nostres mans, “a mà alçada”. Un llapis una mica gruixut, un paper en blanc, i una ment oberta eren els requisits indispensables, juntament amb la capacitat, innata o adquirida, de saber dibuixar amb precisió. Si mirem els arquitectes del renaixement veurem que no només dibuixaven amb extrema habilitat els plànols de les futures construccions sinó que també creaven les escultures i les pintures que els decorarien.

I és que des d'èpoques ancestrals, el dibuix ha estat la manera més eficaç per comunicar-nos. I si fem cas a l’antropologia, una manera d’aconseguir la felicitat. I és que els humans necessitem comunicar-nos perquè ens canvia el nostre estat d’ànim; ens fa somriure, ens permet compartir, ens deixa sentir i aflorar els sentiments més profunds. Ens permet ser una mica més feliços.

dilluns, 1 d’agost del 2011

Entrevista a M Lluïsa Teixidor

"UNA DE LES GRANS POSSIBILITATS QUE ET DÓNA EL MÀSTER ÉS PODER INTERACTUAR AMB PERSONES AMB SITUACIONS LABORALS I DEDICACIONS DIFERENTS, PERÒ AMB UNA INTERESSOS COMUNS"

M. Lluïsa Teixidor i Pagès. 48 anys. De La Pera, on viu i exerceix de regidora a l’Ajuntament. Divorciada amb una filla. Economista de professió que desenvolupa a Serveis Empresarials la Devesa,SL, de la que n’és administradora. Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG, promoció 1992 – 1994.


Dimarts. Plou. Són les tres passades i em presenten a la Lluïsa Teixidor. Just un moment abans, mentre esperava, un grup que sortia del restaurant em va demanar si els hi podia fer una fotografia. Era un grup d’amics, companys de feina, que semblava que feia temps que no coincidien hi volien guardar aquell dia amb una instantània. Pocs minuts més tard, ja entaulats, la mateixa Lluïsa em parlava de la seva promoció del Màster en Administració i Direcció d’Empreses; dels seus companys de classe. Em va recordar el grup que acabava de fotografiar.

La Lluïsa Teixidor forma part de la promoció del 1992 / 1993, la tercera, del Màster i va conèixer l’Associació durant una sessió que el seu primer president i creador, Marià Júdez, els hi va fer durant una de les classes. De seguida s’hi apuntà i n’ha esdevingut una membre activa des dels inicis fins ara. S’hi implica fins al punt que des de fa uns quants anys és membre de la Junta Directiva.

La seva implicació amb l’Associació Màster Girona ve de força anys enrere, pràcticament des dels seus inicis. Què la va portar a apuntar-s’hi i a ser-ne una sòcia molt activa?
L’Associació et permet tenir relació amb gent d’interessos similars als teus, poder organitzar i compartir activitats interessants; compartir estones amb professionals que t’expliquen la seva experiència.

Vostè és membre activa de la Junta Directiva des de fa tretze anys. Quina és la raó que porta, actualment, als estudiants del Màster a formar-ne part?
La gent se sol apuntar per estar informada de les activitats que des de la Junta organitzem de forma periòdica. Però som conscients que als membres de l’Associació els costa participar en aquestes mateixes activitats, encara que les considerin interessants. En general, a tothom li costa apuntar-se a fer coses.

Professionalment, actualment té una Gestoria a Girona. Ens podria explicar què li va aportar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la seva trajectòria?
Vaig estudiar Empresarials primer, i després Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Just acabar els estudis vaig començar a treballar pel meu compte. I després d’uns anys em vaig plantejar continuar estudiant amb el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG. Ja tenia experiència professional i em volia seguir formant. En aquell moment, la majoria de gent que estudiava el Màster estava en la mateixa situació que jo: érem professionals en actiu que aportàvem la nostra experiència personal i això enriquia al grup. El Màster em va donar una visió molt general de molts temes però que personalment em va servir moltíssim.

I actualment?
Ara, el Màster sembla un Postgrau. Hi ha molta gent que no té experiència professional però el fa. Això no afavoreix gaire la transmissió d’informació a nivell pràctic perquè la majoria d’estudiants no han treballat mai en una empresa. En les primeres edicions hi havia molta gent de l’empresa privada i ara hi ha molta gent de l’administració pública. Des de l’Associació volem potenciar la relació real entre els estudiants i les empreses; que el treball final de Màster pugin ser pràctiques en una empresa real tot i que és un tema molt complex.

Què és el que destacaria d’haver realitzat el Màster?
Els companys. Ells eren el veritable valor del Màster. Les seves experiències; hi havia gent que anava a l’estranger i quan tornava t’explicava què havia après. Recordo que entre la gent de la meva promoció hi havia una noia de Xocolates Torres de Banyoles i que en aquell moment estaven mirant la manera de poder comercialitzar la xocolata de la “foundie”. Aquestes experiències és el que dóna sentit al Màster; les relacions que hi estableixes.

La conversa es va allargar fins a quarts de cinc de la tarda. La Lluïsa m’explicava que després d’aquest Màster en va fer un altre d’Auditoria. I que actualment també està involucrada amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una dona inquieta, que treu temps per tot. Com diu ella mateixa “a partir dels quaranta les coses les fas perquè et paguen o perquè t’aporten satisfaccions”. Crec que la gran majoria les fa perquè li aporta una satisfacció personal com la de casar a dos companys de Màster, l’Eva i en Jordi, perquè també és regidora de l’Ajuntament de la Pera. 

Baixar entrevista en pdf (+)

dimarts, 28 de juny del 2011

I ara fes-me un favor, digues el que et passi pel cap



Una porta es tanca de cop. Es fonen dues bombetes de casa. Fa calor. És estiu. Sona una vella cançó que em transporta a un passat molt llunyà, aquell en que ni notàvem la calor ni ens importava si les bombetes de casa funcionaven i on les portes sempre estaven obertes.

L'estiu és una època de l'any on hi convergeixen moltes dates importants en la meva vida, on els records i els sentiments són a flor de pell. Vaig nèixer a les portes de l'estiu i en ell hi he tingut moments per a la soledad, per al record, per un munt de somriures i nits d'estiu a la llum de la lluna. És una època màgica on el record de Sant Joans passats barrejats amb els més nous em fan pensar que la vida és això: una barreja de sensacions, pensaments, voluntats per les quals hem de lluitar.

I com aquella gent que buscava el seu tresor més preuat: la pluja, el pesimisme ha de donar pas a l'optimisme i a la capacitat de creure en un mateix per aconseguir el que realment té valor a la vida. Muntanyes de papers han amagat la meva vitalitat. La que molts de vosaltres, els que em coneixeu, em demanàveu on l'havia enterrada. On era aquella noia riallera, espontània i divertida que ha quedat darrera la barrera de la correcció, de la pràctica desaparició.

Tres anys he necessitat per poder-me'n despendre i per dir-vos que he tornat amb més força. I que sense aquest esperit ningú pot ser realment feliç que, al capdavall, és el que tots busquem a la vida. Hi som de pas, però aprofitem aquest instant.