Entrevista a Noemí Morales de Wikiloc

"L’AMG EM PROPORCIONA CONTACTES I UNA VISIÓ GLOBAL DE L'EMPRESA"

Noemí Morales. 38 anys. Viu a Figueres. CMO a Wikiloc.

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona es va conceptualitzar a finals dels anys 90 amb la voluntat d’esdevenir un entorn de suport a la R+D i a la innovació. Vint anys més tard, el Parc el configuren sis edificis en els quals hi treballen més de 1300 persones i on hi ha instal·lades en l’actualitat 75 empreses.

Una d’aquestes és Wikiloc una pàgina web 2.0 on es poden explorar, crear i compartir  rutes d’arreu del món per a més de 40 activitats outdoor. Activitats com senderisme, btt, esquí, globus o fins i tot trineu de gossos.  En l’actualitat tenen una comunitat de 317.000 usuaris i s’hi poden trobar més de 415.000 rutes.

Avui compartim conversa amb una de les darreres incorporacions que ha tingut Wikiloc, la Noemí Morales que juntament amb la seva companya Montserrat Jordi s’encarrega de la part d’administració i màrqueting. 

Repassant breument el currículum de la Noemí ens explica que va estudiar Empresarials a la UdG i després administració i direcció d’empreses a la UB. Va complementar la seva formació amb un Màster en Direcció comercial i màrqueting a ESADE. Aquest currículum l’ha portat a treballar a empreses com Caixa de Girona – actualment “La Caixa”-, Laboratoris Hipra, i Inoxpa entre d’altres. 

A diferència d’altres entrevistats, la Noemí no va realitzar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona però en canvi, sí que és sòcia de l’Associació Màster Girona on és la tresorera des de 2008.

Ens podries explicar què et va portar a voler-te vincular a l’AMG?

Vaig coincidir amb en Ricard Lloret (anterior president de l’AMG) en un curs i gràcies a ell vaig conèixer l’AMG. Hem va explicar el que feien i m’hi va engrescar.

I què creus que proporciona l’Associació?

Crec que sobretot el que proporciona són contactes. L’AMG està integrada per persones amb càrrecs de responsabilitat dins les empreses gironines i les activitats que s’organitzen  permeten relacionar-t’hi, i a més en un entorn proper i distés.

Quines creus que són les activitats més interessants?

Per a mi, una de les més interessants són les visites a empreses (In-Situ). Aquesta activitat et permet veure l’empresa des de dins i amb les explicacions del responsable d’algun dels departaments. En algunes ocasions també es pot veure el procés productiu en funcionament i fins i tot, a vegades « tastar » els seus productes.

Els sopars col·loqui també són molt enriquidors ja que et permeten tenir una visió d’aquella empresa des de la perspectiva del responsable d’una àrea, que sovint, no coincideix amb la teva i això et dona una visió més global. També crec que el debat que hi té lloc i l’ambient que hi ha facilita aquest intercanvi de punts de vista.

Quines activitats hauria de potenciar perquè aquesta plataforma augmentés la seva capacitat d’interrelacionar professionals en el territori gironí? 

Penso que les activitats que es fan a l’AMG ja fomenten la interrelació entre els seus membres i com deia abans, al ser en un ambient distés, ho fa tant a nivell personal com professional. Si hagués de dir alguna cosa seria potenciar més la xarxa social a Internet ja que a vegades per agenda, és difícil assistir a tots els actes que un voldria.

De totes maneres, ja s’estan fent coses en aquest sentit, i actualment, per exemple, a través de Linkedin es publiquen resums dels actes.

En relació a la teva feina actual dins de Wikiloc, ens podries explicar si formar part de l’Associació t’ha ajudat a desenvolupar les teves tasques?

Sí, i tant. En un entorn tant dinàmic com és Internet es valoren molt els contactes que et poden ajudar a trobar la informació necessària abans de prendre decisions i per sort  l’AMG la integren molt bons professionals en tots els àmbits.

La conversa es va allargar una estona més. La Noemí em va seguir explicant anècdotes sobre la seva implicació dins l’AMG i també sobre la seva nova feina a Wikiloc, de la qual en parlava amb molt d’entusiasme.  Una xerrada que denotava l’esperit emprenedor d’aquesta gironina en un espai com el Parc

Tecnològic de la UdG.

http://www.aaamg.org/downloads/entrevista-noemi.pdf

Pols inestable: el dibuix i el pas del temps

Quantes vegades heu escrit a mà darrerament? Quantes vegades heu tingut la necessitat d’escriure de manera que els altres puguin entendre el què expliqueu? I és que amb l’entrada de les màquines d’escriure a les nostres llars primer, els ordinadors després, i infinitat de maquinetes tecnològiques darrerament, ha fet que ens oblidem de la bellesa d’escriure a mà; un art que ha estat i segueix sent molt preuat.

No fa pas gaires anys, les idees eren plasmades sobre papers en blanc, o d’altres colors, a través del pols inestable de les mans. Escriptors, arquitectes, periodistes, dissenyadors utilitzaven el paper en blanc com a font d’inspiració per a les seves futures creacions. Una línia o una paraula era el preludi d’una genialitat a punt de materialitzar-se.

En el món de l’arquitectura una de les assignatures obligada és el dibuix tècnic; el saber dibuixar amb les nostres mans, “a mà alçada”. Un llapis una mica gruixut, un paper en blanc, i una ment oberta eren els requisits indispensables, juntament amb la capacitat, innata o adquirida, de saber dibuixar amb precisió. Si mirem els arquitectes del renaixement veurem que no només dibuixaven amb extrema habilitat els plànols de les futures construccions sinó que també creaven les escultures i les pintures que els decorarien.

I és que des d'èpoques ancestrals, el dibuix ha estat la manera més eficaç per comunicar-nos. I si fem cas a l’antropologia, una manera d’aconseguir la felicitat. I és que els humans necessitem comunicar-nos perquè ens canvia el nostre estat d’ànim; ens fa somriure, ens permet compartir, ens deixa sentir i aflorar els sentiments més profunds. Ens permet ser una mica més feliços.

Entrevista a M Lluïsa Teixidor

"UNA DE LES GRANS POSSIBILITATS QUE ET DÓNA EL MÀSTER ÉS PODER INTERACTUAR AMB PERSONES AMB SITUACIONS LABORALS I DEDICACIONS DIFERENTS, PERÒ AMB UNA INTERESSOS COMUNS"

M. Lluïsa Teixidor i Pagès. 48 anys. De La Pera, on viu i exerceix de regidora a l’Ajuntament. Divorciada amb una filla. Economista de professió que desenvolupa a Serveis Empresarials la Devesa,SL, de la que n’és administradora. Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG, promoció 1992 – 1994.

Dimarts. Plou. Són les tres passades i em presenten a la Lluïsa Teixidor. Just un moment abans, mentre esperava, un grup que sortia del restaurant em va demanar si els hi podia fer una fotografia. Era un grup d’amics, companys de feina, que semblava que feia temps que no coincidien hi volien guardar aquell dia amb una instantània. Pocs minuts més tard, ja entaulats, la mateixa Lluïsa em parlava de la seva promoció del Màster en Administració i Direcció d’Empreses; dels seus companys de classe. Em va recordar el grup que acabava de fotografiar.

La Lluïsa Teixidor forma part de la promoció del 1992 / 1993, la tercera, del Màster i va conèixer l’Associació durant una sessió que el seu primer president i creador, Marià Júdez, els hi va fer durant una de les classes. De seguida s’hi apuntà i n’ha esdevingut una membre activa des dels inicis fins ara. S’hi implica fins al punt que des de fa uns quants anys és membre de la Junta Directiva.

La seva implicació amb l’Associació Màster Girona ve de força anys enrere, pràcticament des dels seus inicis. Què la va portar a apuntar-s’hi i a ser-ne una sòcia molt activa?

L’Associació et permet tenir relació amb gent d’interessos similars als teus, poder organitzar i compartir activitats interessants; compartir estones amb professionals que t’expliquen la seva experiència.

Vostè és membre activa de la Junta Directiva des de fa tretze anys. Quina és la raó que porta, actualment, als estudiants del Màster a formar-ne part?

La gent se sol apuntar per estar informada de les activitats que des de la Junta organitzem de forma periòdica. Però som conscients que als membres de l’Associació els costa participar en aquestes mateixes activitats, encara que les considerin interessants. En general, a tothom li costa apuntar-se a fer coses.

Professionalment, actualment té una Gestoria a Girona. Ens podria explicar què li va aportar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la seva trajectòria?

Vaig estudiar Empresarials primer, i després Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Just acabar els estudis vaig començar a treballar pel meu compte. I després d’uns anys em vaig plantejar continuar estudiant amb el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la UdG. Ja tenia experiència professional i em volia seguir formant. En aquell moment, la majoria de gent que estudiava el Màster estava en la mateixa situació que jo: érem professionals en actiu que aportàvem la nostra experiència personal i això enriquia al grup. El Màster em va donar una visió molt general de molts temes però que personalment em va servir moltíssim.

I actualment?

Ara, el Màster sembla un Postgrau. Hi ha molta gent que no té experiència professional però el fa. Això no afavoreix gaire la transmissió d’informació a nivell pràctic perquè la majoria d’estudiants no han treballat mai en una empresa. En les primeres edicions hi havia molta gent de l’empresa privada i ara hi ha molta gent de l’administració pública. Des de l’Associació volem potenciar la relació real entre els estudiants i les empreses; que el treball final de Màster pugin ser pràctiques en una empresa real tot i que és un tema molt complex.

Què és el que destacaria d’haver realitzat el Màster?

Els companys. Ells eren el veritable valor del Màster. Les seves experiències; hi havia gent que anava a l’estranger i quan tornava t’explicava què havia après. Recordo que entre la gent de la meva promoció hi havia una noia de Xocolates Torres de Banyoles i que en aquell moment estaven mirant la manera de poder comercialitzar la xocolata de la “foundie”. Aquestes experiències és el que dóna sentit al Màster; les relacions que hi estableixes.

La conversa es va allargar fins a quarts de cinc de la tarda. La Lluïsa m’explicava que després d’aquest Màster en va fer un altre d’Auditoria. I que actualment també està involucrada amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Una dona inquieta, que treu temps per tot. Com diu ella mateixa “a partir dels quaranta les coses les fas perquè et paguen o perquè t’aporten satisfaccions”. Crec que la gran majoria les fa perquè li aporta una satisfacció personal com la de casar a dos companys de Màster, l’Eva i en Jordi, perquè també és regidora de l’Ajuntament de la Pera. 

Baixar entrevista en pdf (+)

I ara fes-me un favor, digues el que et passi pel cap

Una porta es tanca de cop. Es fonen dues bombetes de casa. Fa calor. És estiu. Sona una vella cançó que em transporta a un passat molt llunyà, aquell en que ni notàvem la calor ni ens importava si les bombetes de casa funcionaven i on les portes sempre estaven obertes.

L'estiu és una època de l'any on hi convergeixen moltes dates importants en la meva vida, on els records i els sentiments són a flor de pell. Vaig nèixer a les portes de l'estiu i en ell hi he tingut moments per a la soledad, per al record, per un munt de somriures i nits d'estiu a la llum de la lluna. És una època màgica on el record de Sant Joans passats barrejats amb els més nous em fan pensar que la vida és això: una barreja de sensacions, pensaments, voluntats per les quals hem de lluitar.

I com aquella gent que buscava el seu tresor més preuat: la pluja, el pesimisme ha de donar pas a l'optimisme i a la capacitat de creure en un mateix per aconseguir el que realment té valor a la vida. Muntanyes de papers han amagat la meva vitalitat. La que molts de vosaltres, els que em coneixeu, em demanàveu on l'havia enterrada. On era aquella noia riallera, espontània i divertida que ha quedat darrera la barrera de la correcció, de la pràctica desaparició.

Tres anys he necessitat per poder-me'n despendre i per dir-vos que he tornat amb més força. I que sense aquest esperit ningú pot ser realment feliç que, al capdavall, és el que tots busquem a la vida. Hi som de pas, però aprofitem aquest instant.

Entrevista a Anna Espelt - Espelt Viticultors

Anna Espelt
Espelt Viticultors

Anna Espelt Delclos. 34 anys. Viu a Vilajuïga. Dues filles. Enòloga a Espelt Viticultors. Estudià el Màster en Administració i Direcció d'Empreses de la UdG.

El celler Espelt, ubicat a l'Alt Empordà, és l'empresa que els socis de l'AMG van poder visitar aquest mes de març. Ubicat en un edifici de nova planta, arquitectònicament gens estrident, en el seu interior amaga petits grans tresors de la viticultura gironina i catalana. L'empresa, de caràcter familiar, és un exponent de les empreses gironines que s'han anat consolidant amb els anys gràcies a les idees i la gestió que han fet els seus propietaris.

Abans de començar la visita, l'Anna Espelt ens va dedicar una estona i ens va explicar, mentre anava arribant la gent, la seva vinculació al Màster en Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat de Girona que va realitzar fa un parell d'anys. Biòloga de formació i enòloga de professió, Anna Espelt ha sabut conjugar perfectament els seus coneixements tècnics per tirar endavant l'elaboració d'uns vins que en l'actualitat s'exporten a més de vint països.

Espelt viticultors produeix vins dins de la Denominació d'Orígen Empordà. Quan es va fundar l'empresa?Des de sempre, a casa, s'ha cultivat la vinya. Estem en una zona de terra prims i aquí només s'hi pot cultivar la vinya i l'olivera. Als voltants dels anys 1980, juntament amb l'Institut Català del Vi es van fer uns estudis per millorar la qualitat i productivitat d'aquestes terres. Així, pels volts del l'any 2000 vam començar a treballar el cultiu de les vinyes per tal de produir vi de qualitat empordanès.

Vi empordanès. Com ho podem "sentir" en el vi?En el procés d'elaboració del vi intentem transmetre les sensacions del terreny, del sòl, del clima, de la mateixa planta, de qui les cultiva, de la cultura... Aquesta terra és una terra de sauló - que procedeix de la descomposició dels granits -; terra poc profunda, amb un drenatge molt fort i de gran permeabilitat, que la vinya d'alguna manera transmet amb el raïm. Això dóna uns fruits que nosaltres tractem amb els altres components que he comentat. La tramuntana i les pluges també són factors que intervenen en el procés de maduració d'aquests fruits, juntament amb la manera com els treballem.

I la cultura?Quan vam començar a fer vi, li vam demanar a en Mariscal si ens volia fer les etiquetes, i ens va dir que si. Des de llavors és ell qui ens les fa i, d'alguna manera transmet el sentit de la raxa empordanesa.

Quines varietats teniu actualment al mercat?En aquests moments estem fent una vintena de vins diferents entre blancs, negres, escumosos i vi dolç. Aquestes majoritàriament són consumides per la vintena de països on exportem com Escandinàvia, el Japó, Estats Units... La nostra producció en quantitat de litres és de 800.000 litres / any dels quals 600.000 esdevenen ampolles. D'aquests, un 60% s'exporta a fora mentre que la resta és per consum intern, sobretot català.

I noteu diferència de gustos dels consumidors segons on exporteu?Sí, normalment el que fem és adaptar el vi als consumidors. Per exemple, als americans els hi agraden els vins més suaus; als japonesos els que són més dolços. Així, intentem adaptar el producte segons els consumidors afegint varietats de raïms que ho afavoreixin.

Teniu el municipi de Pau al costat, conegut pel vi que s'hi fa. Vosaltres us heu aventurat a fer oli?Sí. És un producte més nou que el vi. I de fet, amb l'oli estem duent a terme un projecte de R + I amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). Quan vam començar a fer oli pràcticament no quedaven argodells - la varietat que fem servir d'olivera -. Des de que vam iniciar el projecte, hem augmentat la poblacio amb un 60%. Aquest any, plantarem les primeres oliveres amb aquest oli i d'aquí uns tres o quatre anys ja començaran a produir, encara que en aquests moments ja fem oli però amb una altra varietat.

Mentre parlàvem amb l'Anna, va anar arribant tots els socis de l'Associació Màster Girona així que vam decidir deixar les copes de vi i anar a trepitjar vinya. L'Anna ens va portar a les vinyes que tenen dins el Parc Natural del Cap de Creus. En el cotxe, amb l'Anna, vaig poder comprovar que el Màster en Administració i Direcció d'Empreses l'ha ajudada a tenir una visió global de l'empresa. Ella és biòloga i enòloga de professió però, a la vegada, està gestionant Espelt Viticultors així que aquesta va ser la raó per la qual va estudiar el Màster.

Després de visitar les vinyes del Mas Marés - unes 170 hectàrees - on l'Anna ens va explicar com va engegar aquest projecte concret; unes vinyes al 100% ecològiques i treballades a mà, vam tornar al Celler per visitar les instal·lacions i la bodega, on madura la darrera collita abans de ser embotellada.

Entrevista en format pdf

Entrevista a Marià Júdez




Marià Júdez Pi. 48 anys. De Palafrugell, on viu i treballa. Casat amb dos fills. Economista. Gestor Administratiu de professió que desenvolupa a la Gestoria Xicoira Asemges de la que n’és soci majoritari i administrador.

Fa uns dies, en un dels restaurants del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona m’hi esperava un dels fundadors i primer president de l’Associació Màster Girona, Marià Júdez Pi. Era un dia plujós i teníem poca estona perquè m’expliqués què els va portar a fundar l’associació i què li ha aportat a la seva professió tant l’Associació com el Màster. Persona reservada, de somriure tímid, i amb un discurs ple de saviesa i de coherència.

L’any 1993 vostè va liderar la fundació de l’Associació Màster Girona. Què el va portar a donar aquest pas? Buscàvem una eina que ens permetés allargar la relació entre els companys que havíem cursat el Màster, uns vint – i – cinc en la meva edició, i varem creure que fundar una associació seria una bona eina. Des dels seus inicis, els que la varem fundar, la varem entendre com a tal i la varem dotar d’uns estatuts que són vigents actualment. L’Associació també tenia com a finalitat compartir experiències amb professionals o d'organismes afins i donar suport a les empreses i professionals per persones adherides a l'associació. Com ja he dit, era una manera d’allargar la relació amb els companys que, personalment, crec que és el millor que em va aportar el Màster.

I com aconseguien que la resta de companys en formés part?Els mateixos que anàvem a classe el promocionàvem entre els propis companys i entre els alumnes dels nous cursos. En els inicis érem pocs associats. Alguns de nosaltres encara en formem part tot i que no assistim gaire a les activitats que organitza.

Quines activitats hauria de potenciar perquè aquesta plataforma augmentés els seus socis i, com vostè mateix assenyala, aconseguís que vostè mateix anés a les activitats que organitza? No és un tema de les activitats que organitza l’Associació sinó un tema de temps. Actualment tots anem molt ocupats i haver-nos de desplaçar, com pot ser en el meu cas, fins a Girona per assistir a una conferència implica una gran disponibilitat de temps. Ara bé, com sempre, si el conferenciant s’ho mereix perquè és una persona rellevant en el món de l’empresa, tots sabrem trobar el temps per moure’ns i assistir als actes. Una conferència de l’Isidre Fainé estaria plena, per contra, una conferència o sopar amb un professional d’igual vàlua però menys conegut, fa que les activitats tinguin menor repercussió. Per exemple, Tribuna de Girona programa activitats amb els polítics de primera línia del país, potser el que hauria de fer l’Associació és fer el mateix però en el sector empresarial.

Professionalment, actualment és el gerent de la Gestoria Xicoira Asemges de Palafrugell. Ens podria explicar què li va aportar el Màster en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat de Girona en la seva trajectòria? El que em va aportar el Màster és una visió molt més amplia i transversal de les relacions internes i externes en el món de l’empresa, tant a nivell tècnic com amb les relacions entre les persones. En el moment en que jo vaig anar a la Universitat, les carreres eren molt teòriques i quasi no hi havia pràctica. Aquesta la varem adquirir amb el Màster on hi varem tenir professors molt qualificats, principalment de l’IESE i de l’empresa privada.

I què el va fer decidir estudiar a Girona?La proximitat amb Palafrugell. En aquell moment, Girona ja no tenia res a envejar amb Barcelona. L’Escola Politècnica depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya i compartia professorat. Així  que estudiar a Girona em va permetre seguir vivint a Palafrugell, en canvi si m’havia de traslladar a viure a Barcelona la situació canviava.

Què els hi diria a la gent que s’està plantejant estudiar aquest MBA? Doncs que el Màster és un a magnífica oportunitat de convivència, treball en grup i relació entre persones de diversos àmbits i especialitats, que permet enriquir-se mútuament tant a nivell d’alumnes, com entre aquests i els professors, sense oblidar els coordinadors i personal d’administració.

En el decurs del dinar, Marià Júdez també ens va explicar que és un home estretament relacionat amb l’associacionisme del nostre país. Actualment, forma part del Centre Fraternal de Palafrugell però també està vinculat a la nova Facultat de Fisioteràpia de Salt. Creu en la feina ben feta i en que cal treballar dur per tirar endavant l’empresa, sense menystenir la part més humana de la seva professió: saber-se posar a la pell de l’altre. Aquesta és una de les claus que li ha permès mantenir-se al peu del canó durant prop de trenta anys a la seva Gestoria.

Ha tornat la pluja a Dura?

Plou. Ja fa unes hores que ho ha començat a fer i m'ha recordat una història que llegíem de petits. Era un conte i és deia Dura, el poble a qui li havien robat la pluja.


Cada dia, al capvespre a Dura hi queia un pluja fina. Queia sobre els horts, sobre els carrers, sobre el poble i permetia als habitants viure-hi còmodament. Però un dia algú la va robar i els habitants es van haver d'organitzar per anar-la a recuperar.


Avui he recordat aquest conte. Avui he començat a escriure un blog i he pensat que aquest nom, Dura, podria ser el títol del meu blog.